COM DEFINEIXO EL PATIMENT I QUÈ EM FA PATIR

El patiment és aquella sensació interna, personal i conscient que em fa sentir malament per alguna cosa que ha passat, que he fet o no fet o que hauria hagut d’afrontar/evitar.

Els meus patiments són tals... són distorsions de la meva percepció, són deliris,… Sempre em fa patir més el que li falla als altres, i en aquest cas els meus patiments:

• La soledat

• La incomprensió

• La intolerància

• La manca de recursos

• La capacitat d’adaptació

• La manca de confiança

• Les conseqüències de la supèrbia

• L’agressivitat psicològica i verbal

• La insensibilitat

• La manca d’empatia

• La incoherència

No és el mateix el patiment que la por… tot i que la por ens pot fer patir.

Anna

Per mi el patiment és buit i dens alhora. Et desconnecta del què t’envolta i envolten. I per més que els qui t’estimen o es preocupen per tu et volen entendre, sovint ho fan, des de la bona fe, però en un altre registre que no és el teu. Que sovint et diuen: “has de fer, hauries de dir,…”

És difícil d’explicar el que és, i, tot i que sé què és, em costa de posar-li paraules.

No es toca, però t’omple. És més fàcil explicar el que em fa patir que el patiment en sí, en tota la seva dimensió. El temps va a una velocitat diferent a la dels altres. Fa sentir solitud i soledat. Sovint en relació amb els demés, amb els que hi són i els que ja no hi són.

Desassossec, rebombori, buit, incomprensió, invasió, trepig, batec ràpid, suor, glop de fel, crit, silenci...

Yvette 

El patiment per a mi és un pes de localització indefinida entre el pit i la boca de l’estòmac. S’instal·la a darrere les orelles i un zumzeig recobreix pensaments insidiosos. Una part que habita dins meu es disfressa de consciència i els límits es dissolen. Estic fora de mi. El cos tremola com si fos projectat a través d’una pantalla, com cercant el centre que em fa una mentre el temps corre. Hi ha en el patiment una sensació d’estar començant una cosa i tan sols saber que té un final irrefrenable i fatal. Hi ha una veu que fluix prova de dir-me ‘Tu pots’ i una altra que crida fort i amb el crit em transporta al fons d’un pou. En el patiment hi ha la por a el que és fosc dins meu. També és amor encobert de possessió per allò que crec tenir i puc perdre. És estimar el que passa i tenir por que el que passa, passa, tornant-se passat, llavors és por al futur. I mentre vaig i vinc dins un temps lineal, el cos, cerca el present, però el pes de localització indefinida i el zumzeig recobrint els pensaments no m’ho permet. I aquí apareix el ritual, obsessiu en un passat, mesurat a hores d’ara que em col·loca de nou en una, sense adonar-me’n amb el cap i amb el cos sencer.

Pateixo quan la ira se’m desboca, quan no puc transformar-la en força. Pateixo quan la solitud m’aïlla de qui estimo. Pateixo si sóc vista vulnerable. Pateixo si sóc vista patint. Pateixo per la mort en vida. Pateixo quan sento que no acabo allò amb el que em comprometo. Pateixo quan tanco els missatges de la meva història perquè no em generin dolor. Pateixo quan estic amb les persones i surto de mi. Pateixo quan faig mal. Pateixo quan no m’escolto amb el cor. Pateixo quan sento el patiment dels altres. Pateixo quan sento que el que faig no és prou per als altres. Pateixo quan em corregeixen, perquè comprenc el que m’expressen, però no ho accepto per autoexigència. Pateixo quan no puc donar espai a la meva sexualitat. Pateixo quan la mare s’humilia. Pateixo quan m’humilio. Pateixo pel fet que després de la vida, la mort, sols sigui una mort i no una transformació. Pateixo quan la gent parla de política des de la fúria. Pateixo quan no em sento digna i m’invisibilitzo. Pateixo quan no puc valorar l’espai físic que ocupo. Pateixo quan crec que algú s’ha format alguna expectativa sobre mi. Pateixo de no saber estar quan em necessiten. Pateixo en silenci, fins que l’ira es desboca.  Pateixo per aquesta pena que m’acompanya i m’apaga, pateixo per ella i per no saber- la transformar. Pateixo quan no puc expressar el que sento i allò que em relaciona amb els altres. Pateixo per no saber entrar en diàleg i sostenir la meva paraula. 

Núria