dilluns, 30 de març del 2015

ENS PRESENTEM, ENS FEM VISIBLES

Tinc 52 anys i en fa 20 que pateixo o tinc, -depèn de com es vegi-, un Trastorn Mental Sever. A nivell personal participar en aquesta performance em possibilita expressar, donar veu al meu cos, i deixar a l'espectador que interpreti per si mateix el què li suggerim.

Existeix el Patiment en Salut Mental i penso que no és una cosa exclusiva de la persona ja que formem part de grups i d'una societat. Això em va portar a estudiar aquest Postgrau en Salut Mental Col·lectiva de la URV.

Crec que ens hem d'educar, estudiar per poder-nos empoderar i sobretot per poder compartir i conèixer altres formes de veure aquests tipus de Trastorns. Ens han tingut amb la boca tancada durant massa anys, jo diria que segles.

Estem sortint al carrer, ho fem amb molt de compte i alhora molt preparats i amb molta il.lusió. Formo part de l´Associació Obertament que es dedica a lluitar contra l´estigma i la discriminació en Salut Mental.

Anem avançant....malgrat els estigmes i prejudicis i volem anar fent camí des de la base, des de baix. Tot just comencem.

SALUT !!!


Anna Mª Esteve Aregall





Sóc dona, nascuda a Susqueda, tinc 28 anys, la meva carrera és l'artística i el que m'empeny a ser integrant d'aquest projecte és l'oportunitat que ofereix l'exercici del meu ofici per a la transformació.


Núria Iglesias Rodríguez




Tinc 39 anys, em vaig llicenciar en història i com l'Anna, sóc estudiant del Postgrau de Salut Mental Col·lectiva de la URV. Sempre vaig tenir clar que em volia dedicar a l'àrea social…treballo en el camp de les drogodependències, i tal com estan les coses, em considero una privilegiada, treballo en allò que m’agrada. La capacitat de transformació, de reivindicació, de crítica i re-pensar l’ordre establert, és un bé preuat, però sovint menystingut que està en poder de cadascun i cadascuna de nosaltres. Observar, copsar, entendre, generar, crear, construir, aprendre dels i amb els altres...en definitiva prendre consciència de que està en les nostres mans la possibilitat de generar i/o crear espais de salut, més enllà dels murs de qualsevol institució sanitaria, "poco de poco a poco pero redundante"... ah! i em fascinen les papallones.

Yvette Iglesias Rodríguez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada