DIARI DE LES TROBADES I

Fragments de la sessió

Aquesta ha estat la nostra primera trobada dins l'espai de treball. Ens hem presentat, mostrat i entregat des de l'esperit lúdic. Ens hem mesurat amb l'altre i hem anat trobat el nostre lloc en ell. L'anirem construint entre totes. Des del joc, hem predisposat el cos a l'atenció, per a després, en la segona part de la sessió, poder sostenir el text que havíem escrit sobre què és el patiment per a nosaltres i què ens fa patir - El podeu trobar en una entrada més antiga -. Ens hem intercanviat els textos i cadascuna de nosaltres llegia el text de l'altra companya. Les pautes per a ser expressats eren trobar la musicalitat de les paraules i posar atenció a allò que ens toca donant espai perquè passi, esdevingui el canvi des de l'acompanyament, a través del silenci i la respiració.

Troballes i reflexions

Entrem en el cos perquè sigui ell qui parli sobre el patiment. No patim, expliquem el patiment a través de la investigació física. Entrem en el que és lúdic per predisposar el cos a parlar amb precisió i claredat sobre el patiment i allò que, estigmatitzat per la societat, més enllà de ser vist com una limitació o un perill, pot arribar a ser una força. Indaguem, cerquem, des del cor i el cos. Som el que s'expressa, res més enllà i alhora amb tota la riquesa que s'hi conté.

Per expressar el que sento i l'objectiu inicial que tinc amb aquest treball, prenc la pregunta que va dur a la comunitat filosòfica femenina Diótima a escriure un llibre anomenat 'La mágica fuerza de lo negativo' (Traducció de Gemma del Olmo Campillo. Horas y HORAS, Madrid, 2009): Com podem impedir que allò que és negatiu que hi ha en les nostres vides 'vagi malament', és a dir, es tradueixi en quelcom de deteriorament irremeiable? Doncs elles diuen que 'Quan el que és negatiu es deixa introduir en el discurs, vol dir que, poc o molt, ha sortit de la seva negativitat absoluta i no pretén triomfar sol. En aquest moment, ha deixat de destruir i està en el joc d'el que és simbòlic, entre presència i absència.'

El treball d'avui m'ha fet veure de nou que la intuïció és una gran eina de treball. Que si el desig de ser allò que em mou se sosté gràcies a la confiança, abocant-s'hi de ple des de l'acció i la presència, la realitat es va construint de formar fluida, sorprenent i sincrònica.

 Núria