DIARI DE LES LES TROBADES III

Fragments de la sessió

Aquí un recull audiovisual de la sessió de treball:

Reflexions i troballes

Després del treball físic hem obert un cercle per indagar des de la reflexió. Aquí un fragment:

[...]

A mi m'ha impressionat la troballa d'una qualitat de moviment. Era rígida, però al mateix temps el cos en moviment, a través de l'espai, es desplaçava sense direcció, sense aquest pes de la rigidesa. I aquest desig desbocat per saber més, que em feia perdre una mica l'atenció... M'ha tret un xic de concentració. Quan et movies, què és el que més t'ha impressionat? 

Escoltar-me a mi. El que jo pugui patir, coordinar-ho amb la música. 

I això, en expressar-ho d'aquesta manera, et provocava lleugeresa o et feia patir?

Estava rígida. Una mica rígida. No estic acostumada a expressar-me amb el cos. 

I en els moments de menys rigidesa que era el que t'ajudava a poder continuar amb el moviment?

La música. I evadir-me... Oblidar-me una mica de mi. 

Quin tipus d'oblit?

M'oblidava de la vergonya connectant amb el fet de sentir del cos.

I quan aconseguies això, la forma d'actuar el patiment...

Me l'aportava la música. En aquests moments, el patiment està enfosquit. És un patiment que no sé explicar.

I tu creus que el cos pot explicar-lo?

El cos si, però si jo fos més àgil... El meu cos m'està limitant el moviment d'expressió. Saltaria...

Això t'ho diu el cap. Te'n recordes dels personatges del Jardí de les Delícies?

Sí.

I que cada personatge tenia la seva limitació física?

Sí.

Vam trobar moltes coses.

Si... És veritat. Sí.

Doncs, és jugar amb això. Quan el meu cos té una limitació: suma. 'És que clar això que m'està passant, no em deixa fer això que voldria fer...': Ens desconnecta del cos, de sentir, ens posa més rígides i... No em deixa veure la gran riquesa que hi ha en la limitació. Però per aconseguir això, practiquem. Perquè això que a tu et passa, a mi també. Sempre hi ha un lloc al qual arribar. I fins que no ens desprenem d'aquest lloc al que arribar i diem: 'Si, està molt bé, però el meu cos és aquest - es toca el cos - i jo faig això i sento d'aquesta manera'. Un exemple: Vull pintar un quadre i quedaria molt bé fer-ho amb espàtula, però jo no tinc espàtula. Llavors, vull aconseguir expressar el que crec que expressaria amb l'espàtula, que en el fons és una idea, i faig ús d'una eina que no és l'espàtula, però és la que tinc. I en el procés d'expressar allò que vull aconseguir, sense l'espàtula i amb una eina que no aconsegueix el mateix efecte que imagino, descobreixo una altra cosa.

Ho entenc, és ser conscient del cos propi. Ser conscient, deixant-se portar, perquè faràs un descobriment.

Si, estar atenta, més que intentar.

També em venia la idea d'expressar el patiment. Llavors, em rondava, en comptes de deixar expressar-lo. En comptes d'expressar el patiment, pensava en com actuar el patiment.

Imagina't que tenim tres rodetes, una per cada centre: el físic, l'emocional i el mental. Es tracta de graduar cada rodeta. El físic és el màxim, l'emocional poleix, escolta, coneix el que és essencial i es troba en la quietud, i el mental, observa, està atent també. Es tracta que el que fem sigui viscut per tots els centres alhora i en la pràctica la ment és qui observa i observant envia energia al centre que més l'hagi de menester. El cos, és el que decideix. Però anem practicant.

[...]