Troballes i reflexions
Sóc un corb. O potser una merla, amb les ales trencades. Mamo del pit d'un arbre i ballo la seva música. Vaig arran de terra, com una serp. Sóc un ocell que s'esforça a aixecar el vol i no pot. Conec a l'aire que l'empeny, cap amunt. I juguen. El so passa a través de la lupa d'un microscopi. Som. Conec als alvèols que envolten el meu cor, el meu petit cor de corb i una taronja rodolant sobre les fulles em mou.
Núria
Era un matí clar i ple de
papallones i fulles seques que cobrien tot el bosc. Vaig començar la sessió tornant a la terra, d'on venim. Em vaig rebolcar pel sòl i les fulles m'anaven amagant... fins que vaig desaparèixer del tot. Vaig renèixer i de seguida vaig construir una petita caseta amb branques, cada cop més en sintonia amb el que m'envoltava. La Núria i jo ens anàvem acostant, poc a poc, sense pensar només sentint, formant entre les dues un gran ocell, i volàvem, i alhora semblàvem un arbre amb unes branques que es deixaven portar pel vent.
Va ser una experiència nova, bonica, reconfortant,... alliberadora.
Anna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada